Miguel Bosé. 40 aniversari a la
música. Felicitats!
Aquest any ha
estat el 40 aniversari de la carrera musical de Miguel Bosé, i no he pensat...
últimament no
penso en coses que fa uns anys seria impensable no pensar-hi...
A les hores ja treballava, i malgrat cobrar unes 4000 "pesetas", que
era un sou miserable inclús per a l'època, em podia comprar alguna coseta pel
meu compte.
Els meus pares, farts de mi i de la meva música, en un viatge a Andorra, (a
les hores la gent anava a Andorra a comprar sucre, i altres coses que eren molt
més barates que aquí), varen portar-me un aparell "portàtil" de cassette,
que encara conservo.
Soc d'aquesta mena de persones rares que mai van llençar el plat pels
vinils, ni el vinils ni els casettes ni les cintes de vídeos...,.el temps m'ha
donat la raó, al menys amb els vinils.
De petita vivia a Poblenou, era un barri obrer i industrial, tret de la Rambla
i poc més, molt obrer i molt industrial. Això feia que la canalla anéssim a les
portes de les fàbriques a recollir el que podíem aprofitar de les seves
deixalles.
Un dels "tresors" era el "cello", quan no quedaven
perfectes els llençaven. Em vaig fer un
fart de embolicar amb cello tot el que podia embolicar-se jajajaja
La carpeta del Insti, probablement reciclada, o sigui usada, estava coberta
d'un collage de fotos de nois guapos, de Egipte -como no-, i dels meus amors: Tony Isbert de Romeo,
Serrat..., i Miguel Bosé, i el collage, tot cobert amb tires de cello pacientment
enganxades una al costat de l'altre...
Quan encara no era Miguel Bosé, guapíssim amb un cavall blanc preciós!, on
deia (i estic arriscant que la memòria em traeixi), que admirava a Serrat a
Jesuscrist i que no suportava el calaixos oberts..., i vaig pensar "ostras,
com jo!" jajajaja
En Bosé ho sabrà millor, però jo diria que eren fotos d'una revista de
l'any 1972.
El segon treball de Miguel Bosé, CHICAS, de 1979.
Ai Miguel, com estava d'enamorada! No soc una fan "al uso", però
només he mogut el cul i he fet cua per anar a alguna estrena de pelis i
espectacles teus, i de concerts, teus i d'en Serrat, a Barcelona El Prat i Perelada.
Últimament et tinc una mica "abandonat"..., equivocadament la
música ja no és la meva primordial companyia, però encara espero trobar-te un
dia pels carrers de Barcelona, i tenir el valor de dir-te alguna cosa, que a
Serrat i a Tony Isbert els vaig trobar i no vaig tenir nassos de dir ni Pío. Més per no molestar que per vergonya.
Som grans, no val desitjar-te 40 anys més de bona feina, seria irreal, però
sí que tinguis salut i força per continuar treballat i creant molts molts anys
més, i que jo ho vegi, és clar!, i continuïs sorprenent-me amb joies com
aquesta:
Per acabar, una anècdota. L'únic cop
a la vida que he sortit per la tele, la casualitat (i el tema) va fer que de
fons posessin una cançó teva-
Malauradament a youtube em van treure la música, en vimeo ha
sobreviscut, imagino que perquè ningú s'ho mira jajajaja
mmha 31 dic 2017
